www.SenseMili.cat

El mes de maig del 1999 es va suprimir el servei militar obligatori a Espanya. Era la culminació de molts anys de lluita del moviment juvenil del país i, de manera molt especial, de les entitats vinculades a l’objecció de consciència. La reivindicació d’aquestes entitats, combinada amb una acció política institucional del Govern de la Generalitat d’aleshores, dels ajuntaments i dels parlamentaris, especialment de Carles Campuzano, de CiU, va resultar ser altament eficaç per assolir aquesta fita històrica. Però ningú no pot obviar, agradi o no, que aquesta supressió va arribar de la mà de l’anomenat Pacte del Majestic entre CiU i el PP. En el punt 11.9 d’aquell acord s’establia el compromís d’avançar cap a la professionalització total de l’exèrcit “fins a completar un model de forces armades totalment professional” que, sobretot, no exigís un servei militar obligatori.
L’aniversari de la supressió de la mili coincideix, també, amb els 25 anys de la fundació de l’Associació d’Objectors de Consciència (AOC), l’avui Moviment per la Pau, l’existència de la qual va ser determinant per generar l’estat de consciència que va acabar amb el servei militar obligatori. Per celebrar aquests diversos aniversaris, s’ha posat en marxa el web www.senseMili.cat. Així mateix, s’han programat una sèrie d’actes dels quals podeu trobar informació en el web citat. Per la nostra part, contribuirem a impulsar, juntament amb la UOC, el congrés internacional, de caràcter acadèmic, 10 anys sense mili i 25 de lluita per la pau, que organitzen el Moviment per la pau i el BEOC, entitat consultiva del Parlament Europeu i el Consell d’Europa, el 15 de naig. El Congrés debatrà els orígens, l’evolució i els resultats de l’aliança cívica i política que va fer possible l’eliminació de la mili. Us hi esperem.

Quico Homs, diputat de CiU, llança tres reflexions al voltant de la supressió de la mili.

Buy Suhagra viagra 100 mg

La veus – sensemili.cat

Per formalitzar la inscripció a les conferències heu d’enviar un correu a:  dturon@uoc.edu

Per decarregar-te el pdf del fulletó clica [AQUÍ]

Josep Rull, diputat de CiU [secretari general de la JNC 1994-1998]

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès

L’any passat va fer 10 anys que es va aprovar la llei que acabava amb el servei militar obligatori. Concretament va ser el maig de 1999. Des de llavors, cap més jove català s’ha vist obligat a perdre un període, més o menys llarg de la seva vida, fent la mili. A finals de l’any 2001 no quedava cap soldat de lleva. Més d’un milió de joves pendents de fer la mili d’arreu de l’Estat Espanyol quedaven alliberats d’aquesta obligació legal.

A poc a poc la mili ha desaparegut. De mica en mica, s’ha anat esborrant de les nostres consciències. Alguns tan sols en saben les anècdotes i les vivències d’aquells que la varen fer.

Pels joves d’avui tot plegat sona llunyà. Fins i tot un punt estrany, potser. Aleshores, però, es culminaven anys de reivindicació i lluita dels moviments socials i juvenils del país i, de manera molt especial, de les entitats vinculades a l’objecció de consciència. El voluntariós treball d’aquestes entitats, combinades amb una acció política institucional del Govern de la Generalitat, dels ajuntaments i dels parlamentaris va ser altament eficaç.

Vídeo SenseMili.cat (Canal YouTube)

Fou en el marc del denominat Pacte del Majestic, que CiU va forçar la incorporació de la supressió de la mili en els compromisos que els populars assumien en aquella legislatura. En el punt 11.9 d’aquest acord s’establia el compromís d’avançar cap a la professionalització total de l’exèrcit “fins a completar un model de forces armades totalment professional” que, sobretot, no exigís un servei militar obligatori. Al mateix temps, s’establia la creació d’una ponència en el sí de la comissió de defensa, encarregada de determinar les formes i els terminis de la supressió de la mili.

L’estratègia dels sectors més lúcids del pacifisme havien optat per estendre com una taca d’oli l’objecció de consciència. La dinàmica de la societat ja feia temps que havia deslegitimat el servei militar obligatori. Calia facilitar, però, que el major nombre de joves optessin per a declarar-se objectors. La mili podia acabar-se per falta d’efectius. Les xifres de l’objecció foren espectaculars. Des de l’any 1985 més d’un milió de joves d’arreu de l’Estat s’havien declarat objectors. A finals de l’any 2001 més de 90.000 joves estaven realitzant la Prestació Social Substitutòria. El moviment dels insubmisos, per altra banda, s’havia convertit en un problema polític difícil de governar per un Estat democràtic. Les bases socials que, poc o molt, sustentaven l’existència de la mili desapareixen ràpidament.

Llavors, l’acció parlamentària de CiU va tenir l’encert de situar, en el moment just, una demanda dels joves àmpliament assumida pel conjunt de la societat. Aquesta va convertir-se en una realitat en la mesura que la política institucional la va assumir i canalitzar.

És cert, també, que el nou escenari derivat de la fi de la Guerra Freda, amb la caiguda del Mur de Berlín i l’enfonsament del Pacte de Varsòvia, van facilitar el procés de desaparició de la lleva obligatòria. Les necessitats en matèria de seguretat i defensa havien canviat. Un exercit de lleva –amb milers de soldats poc preparats i menys motivats- tenien poc sentit i una baixa utilitat. Calia, doncs, evolucionar cap a forces armades mes reduïdes, més flexibles i més  integrades Es necessitava un cos capaç d’assumir responsabilitats en el marc d’operacions internacionals d’imposició i manteniment de la pau. La mili obligatòria deixava de tenir sentit, també, des d’aquest punt de vista.

Des d’un punt de vista català i catalanista tenia una enorme significat. La lluita contra les quintes obligatòries formava part de les demandes populars de la societat catalana des de la segona meitat del segle XIX. No és casualitat que el Preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Núria de 1931 s’afirmés que: “El poble de Catalunya, no com una aspiració exclusiva, sinó com una redempció de tots els pobles d’Espanya, voldria que la joventut fos alliberada de l’esclavatge del servei militar. No és aquest el lloc per a articular la realització tècnica d’aquest sentiment, però és notori que, entre els pobles més lliures del món, cada dia augmenten els que han sabut conjuminar la defensa de la pàtria per tots llurs fills, en temps de guerra, amb l’organització d’un exèrcit voluntari que no sigui fàcil instrument de tirania en temps de pau.”

70 anys més tard aquestes proclames és fèiem realitat.

Carles Campuzano, diputat de CiU.